elPeriódico.cat

La pètria i desangelada Ciutat de la Justícia es va omplir ahir al migdia de color, música, malabars, monocicles, perruques i nassos vermells. Dels de plàstic. Al crit de «més pallassos i menys policies», gairebé un centenar d'artistes impulsors o simpatitzants del centre social okupat Artkatraz van aterrar davant els jutjats. La intenció era demanar, com millor ho saben fer, és a dir, mostrant les seves arts, que se suspengui la resolució judicial que va dictar fa unes setmanes el desallotjament de la nau okupada al Poblenou en què fa un any i mig que desenvolupen un ambiciós projecte d'escola multidisciplinària d'art i oficis, ben acollit entre els veïns del lloc, tot i que no tant -com és normal-, per part de la propietat, la immobiliària Metrovacesa.

Exhibició a domicili 8 Els membres d'Artkatraz, davant la Ciutat de la Justícia, ahir. JONATHAN GREVSEN

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 47 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 24 de maig de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

«Policia, uniu-vos a la protesta per un món més just», cridava amb un megàfon a la boca un dels manifestants, dirigint-se a la dotzena de Mossos d'Esquadra que custodiaven l'entrada principal del recinte per evitar l'accés dels artistes de carrer. Però no pretenien entrar a l'edifici, sinó expressar els seus motius a la porta. «Mostrar el que fem a Artkatraz. Ja que no han volgut escoltar-nos i venir a veure el nostre projecte, i ni tan sols ens han citat per a un judici just, venim nosaltres aquí, perquè ens escoltin», va explicar Inti Ferrey, portaveu del grup, amb la trompeta a la mà.

«Diners per a l'art, no per a la repressió» i «no hi ha diners per a la cultura i per a l'educació i sí per a la repressió» van ser alguns dels càntics més corejats sobre la moqueta que van estendre, a manera d'escenari, davant els jutjats, davant la mirada de treballadors, usuaris i curiosos, entre els quals van arrencar algun aplaudiment.

«Els presento la Justícia. Ja veuen com està, pobreta. Cega, calba, sorda i sense mans. L'hi han tallat de tant robar els drets dels ciutadans», va assegurar un dels speakers del cabaret protesta, assenyalant un atrotinat maniquí, ubicat al centre de l'escenari, just davant d'una pancarta en què es llegia «quan viure és un luxe, okupar és un dret».

Nou procés

La intenció dels manifestants és que la jutge reobri el cas, ja tancat. Els habitants d'Artkatraz -unes 40 persones- asseguren que no van rebre la notificació prèvia al desallotjament. Insisteixen que la policia es va presentar al local el 28 d'abril ja amb l'ordre de desallotjament. En la sentència s'assegura que els representants judicials sí que es van personar al lloc per presentar l'avís pertinent, però que el van trobar tancat, cosa que els impulsors d'Artkatraz consideren «com a mínim estrany», ja que el local, on s'ofereixen desenes de tallers i cursos -des de fusteria fins a fotografia o serigrafia-, està obert cada dia de les onze del matí a les onze de la nit.

Al ritme de tambors, flautes, bongos i guitarres, un centenar de persones de múltiples nacionalitats van voler deixar clar que Artkatraz és molt més que una casa okupada. «És un projecte que promou la pràctica i la formació en disciplines artístiques i de diversos oficis de manera gratuïta», va apuntar Ferrey, que recorda que abans de la seva entrada a la nau -situada davant de Razzmatazz- aquesta estava totalment abandonada, un aspecte radicalment diferent del que presenta avui.

Tot i les protestes dels joves, que segueixen reunint firmes contra el desallotjament -afirmen que n'han reunit 3.000-, tot apunta que el procés no té marxa enrere. Entre els firmants, veïns del barri i usuaris de la infinitat d'activitats que ofereixen. Des del taller de titelles o dansa africana fins al de lampisteria i costura.

Encara que el 28 d'abril el desallotjament no es va materialitzar perquè a la casa hi havia un nadó i una dona que acabava de donar a llum, la resolució judicial és ferma, i en qualsevol moment la policia pot desallotjar l'enorme -i actualment plena de vida- nau industrial, viver de tota mena d'artistes. Mentrestant, el lloc segueix amb el seu intens programa, tot i que els seus ocupants són conscients que qualsevol dia pot ser l'últim.